skip to main |
skip to sidebar
Ha començat l'eurobasket, que es juga a Espanya, perdó, a la seva Espanya, la que els interessa ensenyar, o sigui Madrid, Andalusia i la tan bonica i renovada comunitat valenciana. La selecció espanyola surt com a favorita a guanyar el titol, despres que l'estiu passat es proclamés campiona del món al Japó. La veritat es que aquests nois fan venir ganes de jugar i veure Basquet, juguen realment bé i fan espectacle.
L'equip esta dirigit per en Pau Gasol, però es complementa amb grans jugadors com Garbajosa, Calderon, Reyes,... y Rudy! Aquest és el meu preferit! Desprèn coratge, ganes, vitalitat... i quan menys t'ho esperes et sorprèn amb un d'aquells ali-hop! Boníssim! Fins i tot em permetré el luxe de dir que desprèn "bravura", que queda més patriòtic. I el que m'agrada més, quan trenca el partit amb dos o tres triples seguits, i ho celebra amb aquella energia... llavors Andres Montes ens pot deleitar amb una de les seves magnífiques frases Y RUDY COGIÓ SU FUSIL!!!!!!!!!!
El F.C Barcelona va guanyar el primer partit a l'estadi d'aquesta temporada per 3-1. Ronaldinho es va reconciliar amb el públic obrint el marcador amb un excelent tir de falta que va entrar per tota l'esquadre. A partir d'aqui, tot i el bon joc del Barça va ser necessària l'ajuda de l'arbitre per aconseguir els dos altres gols. Despres que Henry llencés una pilota al pal, va provocar un penal del tot inexistent que Ronaldinho va encarragar-se de marcar. Ja a les acaballes del matx, Toure va tornar-se a treure de la màniga un obús, semblant al del Gamper, però aquest cop va picar a la creuera de la porteria defensada per Gorka i va picar clarament fora la linia de gol. Tot i això el col·legiat el va fer pujar al marcador, davant la sorpresa, fins i tot, del mateix jugador. Ara setmana de descans a causa dels partits Internacionals, futbol que personalment no m'interessa gaire!
Avui s'ha acabat llevar-me a les 5, sentir-me explotat davant de 4000 pizzes la hora o fent de robot monta-palets. Ha estat una experiència prou bona, en serio que valoraré molt més la vida d'estudiant, he conegut gent que val molt la pena i he pogut veure com funciona una gran fàbrica, o sigui, que et tractin com si fossis una extensió d'una màquina. Ara tres setmanes de vacances i a tornar cap a la Uni. Per cert, també he comprovat que per triomfar en els negocis s'ha de ser molt exigent. La prova el Sr. Tarradellas, un home que fora de la fàbrica es veu molt bona persona, simpàtica, agradable... però que alhora de tractar temes de producció o de la qualitat dels seus productes es molt exigent, per això ha arribat a on ha arribat suposu...
El Barça li va endosar una maneta al Inter, tot i que l' equip neroazzurro semblava que hagués vingut de vacances. Despres d'un e,motiu homenatge al expresident Nicolau Casaus i al jugador Antonio Puerta va començar el matx, amb molt d'ambient a les graderies.
El marcador el va obrir Ronaldinho de penal, el dos a zero va ser obra de Giovanni Dosantos, un gran gol que serveix per reafirmar que aquest nano promet. El tercer va servir de carta de presentació a Toure, que es va treure de la màniga un obús desde fora l'area que va fer inútil l'estirada de Toldo. El quart obra de Iniesta després d'una gran jugada de "la pulguita cósmica" i el cinquè, obra de Motta, va servir per despedir-se de l'afició que l'ha vist crèixer però no triomfar.
La nota negativa de la nit, la lesió de Samuel Eto'o, que en té per dos mesos, i la confirmació que Luis Figo té fòbia al Camp Nou.
Per altre banda, el sorteig de la Champions s'ha portat bé amb el Barça. O. Lyon, Stuttgart i Rangers seran els rivals dels culés, a priori assequibles però no ens podem refiar de ningú.
Avui, enmig del dol general en el món de l'esport, el Barça jugarà el tradicional torneig d'inici de temporada, el Gamper. Aquest any toca un dels grans d'Europa, l'Inter de Milà. El partit servirà de presentació de l'equip i sobretot de les noves incorporacions, encapçalades per Henry.
En l'equip rival també hi ha coses a destacar. A part de ser un gran equip, hi juga el conegut "judes" portuguès. La persona que va demostrar que tot té un preu, que va marxar del Barça al Madrid d'una forma imperdonable. Així doncs la nit promet.
