L'astre intercormarcal torna una altra vegada

Quimi Portet acaba d'estrenar nou disc: Viatge a Montserrat. En ell s'hi pot apreciar la vessant més mística del músic amb cançons, ritmes i veus que semblen que vinguin del més enllà. A difrència dels seus últims treballs, a Viatge a Montserrat Quimi Portet rebaixa el contingut humorístic i sarcàstic de les seves lletres, però es poden seguir escoltan les històries surrealistes però alhora amb un missatge profund que des de sempre han caracterítzat al 'guapo de El Último de la fila'.
Entre els temes del darrer disc destacaria el single de presentació Homes i dones del cap dret, i en especial el seu videoclip marca de la casa. El músic vigatà crea els seus propis videoclips, caracterítzats per ser rídiculs però alhora entrenyables. En aquesta ocasió Portet decideix convertir-se en professor de fitnes al ritme de la seva música. També i destaquen diversos temes amb molts minuts exclusivament instrumentals, i una cançó dedicada a Barcelona i una altra a Sabadell.
Personalment em quedo amb el penúltim treball, Matem els dimarts i els dijous (2007), on les seves lletres i músiques eren molt més enganxifoses. Com a curiositat explicaré d'on surt el títol d'aquest disc: Pot semblar un títol bèlic o agressiu, però la realitat és ben diferent; Quimi Portet anava sovint a la carnisseria i demanava carn fresca acabada de matar. Quan no n'hi havia la resposta dels carnissers era: "Avui no en tenim, és que matem els dimarts i els dijous".
Us deixo amb alguns temes de Quimi Portet, el Progresso adequadament i la versió de Rivers of Babylon. També deixo el videoclip de Homes i dones del cap dret:

El futbol està ple de música

Tot equip de futbol té un himne, amb el qual s'identifica la seva afició. N'hi ha de més coneguts i de no tan coneguts. Per exemple, l'himne del Barça és conegut per tothom, o el del Sevilla va aconseguir que fins i tot seguidors d'altres equips l'acabéssin tararejant:

Els himnes són acceptats per tothom, però aquest post vol anar més enllà, parlar de la música dels aficionats. En alguns clubs aquesta vessant s'associa amb els nuclis radicals de la grada. L'estil de música que predomina en aquests sectors és l'Oi!. L'Oi! sorgeix a Anglaterra a mitjans dels 80, en resposta a la institucionalització del punk. La seva música es molt semblant a l'estil punk, però amb ritmes molt més ràpids i sobretot amb lletres molt més reivindicatives. Després d'aquesta breu explicació tornem al què ens ocupa.
El Barça té alguns grups relacionats amb aquest tipus de música, com per exemple Pilseners, que tot i ja estar retirats segueixen sent una referència. Sentim una versio de l'England Belongs to me de Cock Sparrer, titulat Barça em pertany a mi, i la cançó 'Tenim un nom':

Un altra d'aquests grups és Opció k 95, escoltem un altre exemple, blau i grana:

També hi ha espai per versions de l'himne en l'entorn culé. Lax'n'busto va versionar la famosa cançó a ritme de rock, i els Dr. Calypso a ritme d'Ska:

A Anglaterra, la música i el futbol van totalment de la mà. Anar a un camp de futbol és com anar a un concert. El públic canta les seves cançons, aconseguint un clima realment impressionant. Per exemple, a tots ens deu sonar el 'You'll never walk alone' que es canta al camp del Liverpool. Precissament, Liverpool ciutat musical per excelència és on la seva afició disposa de més càntics i cançons per animar el seu equip, fields of anfield road, torres nº9, Oh when the Reds...

Per últim m'agradaria destacar la tasca d'un dels grups creadors d'aquest estil Cock Sparrer. Seguidors del West Ham anglès van saber crear temes relacionats amb el futbol, però també de denúncia social i problemes en general. Un dels seus 'singles' és Because your young.

Per últim i per acabar de confirmar l'estreta relació entre el futbol i la música deixo algunes cançons dedicades a jugadors:
Maradona, Messi, Zlatan Ibrahimovic, i Gerrard.