L'astre intercormarcal torna una altra vegada

Quimi Portet acaba d'estrenar nou disc: Viatge a Montserrat. En ell s'hi pot apreciar la vessant més mística del músic amb cançons, ritmes i veus que semblen que vinguin del més enllà. A difrència dels seus últims treballs, a Viatge a Montserrat Quimi Portet rebaixa el contingut humorístic i sarcàstic de les seves lletres, però es poden seguir escoltan les històries surrealistes però alhora amb un missatge profund que des de sempre han caracterítzat al 'guapo de El Último de la fila'.
Entre els temes del darrer disc destacaria el single de presentació Homes i dones del cap dret, i en especial el seu videoclip marca de la casa. El músic vigatà crea els seus propis videoclips, caracterítzats per ser rídiculs però alhora entrenyables. En aquesta ocasió Portet decideix convertir-se en professor de fitnes al ritme de la seva música. També i destaquen diversos temes amb molts minuts exclusivament instrumentals, i una cançó dedicada a Barcelona i una altra a Sabadell.
Personalment em quedo amb el penúltim treball, Matem els dimarts i els dijous (2007), on les seves lletres i músiques eren molt més enganxifoses. Com a curiositat explicaré d'on surt el títol d'aquest disc: Pot semblar un títol bèlic o agressiu, però la realitat és ben diferent; Quimi Portet anava sovint a la carnisseria i demanava carn fresca acabada de matar. Quan no n'hi havia la resposta dels carnissers era: "Avui no en tenim, és que matem els dimarts i els dijous".
Us deixo amb alguns temes de Quimi Portet, el Progresso adequadament i la versió de Rivers of Babylon. També deixo el videoclip de Homes i dones del cap dret:

El futbol està ple de música

Tot equip de futbol té un himne, amb el qual s'identifica la seva afició. N'hi ha de més coneguts i de no tan coneguts. Per exemple, l'himne del Barça és conegut per tothom, o el del Sevilla va aconseguir que fins i tot seguidors d'altres equips l'acabéssin tararejant:

Els himnes són acceptats per tothom, però aquest post vol anar més enllà, parlar de la música dels aficionats. En alguns clubs aquesta vessant s'associa amb els nuclis radicals de la grada. L'estil de música que predomina en aquests sectors és l'Oi!. L'Oi! sorgeix a Anglaterra a mitjans dels 80, en resposta a la institucionalització del punk. La seva música es molt semblant a l'estil punk, però amb ritmes molt més ràpids i sobretot amb lletres molt més reivindicatives. Després d'aquesta breu explicació tornem al què ens ocupa.
El Barça té alguns grups relacionats amb aquest tipus de música, com per exemple Pilseners, que tot i ja estar retirats segueixen sent una referència. Sentim una versio de l'England Belongs to me de Cock Sparrer, titulat Barça em pertany a mi, i la cançó 'Tenim un nom':

Un altra d'aquests grups és Opció k 95, escoltem un altre exemple, blau i grana:

També hi ha espai per versions de l'himne en l'entorn culé. Lax'n'busto va versionar la famosa cançó a ritme de rock, i els Dr. Calypso a ritme d'Ska:

A Anglaterra, la música i el futbol van totalment de la mà. Anar a un camp de futbol és com anar a un concert. El públic canta les seves cançons, aconseguint un clima realment impressionant. Per exemple, a tots ens deu sonar el 'You'll never walk alone' que es canta al camp del Liverpool. Precissament, Liverpool ciutat musical per excelència és on la seva afició disposa de més càntics i cançons per animar el seu equip, fields of anfield road, torres nº9, Oh when the Reds...

Per últim m'agradaria destacar la tasca d'un dels grups creadors d'aquest estil Cock Sparrer. Seguidors del West Ham anglès van saber crear temes relacionats amb el futbol, però també de denúncia social i problemes en general. Un dels seus 'singles' és Because your young.

Per últim i per acabar de confirmar l'estreta relació entre el futbol i la música deixo algunes cançons dedicades a jugadors:
Maradona, Messi, Zlatan Ibrahimovic, i Gerrard.

Descansa en pau Dani

Sempre més m'en enrecordaré: la primera roda de premsa amb un jugador de futbol professional va ser amb ell, Dani Jarque.

Corrien temps difícils a l'Espanyol, mals resultats, l'ombra del descens... i aquell dia, l'entrenament havia començat amb una reunió que feia preveure la destitució iminent de Tintin Marquez. Nosaltres, estudiants de 3r de periodisme, assisstiem a tot allò bocabadats i prestant atenció a tot el que passava. El professor de periodisme esportiu ens havia promès una roda de premsa amb algun jugador, però calia negociar amb el cap de premsa qui seria el conillet d'indies. Nosaltres deiem noms: Tamudo! De la Peña! Luis Garcia...! Fins que el cap de premsa va dir: Ja està, tindreu en Dani Jarque; tot seguit afegia 'Aquest mai diu que no'.
Tots t'esperavem a les grades de la ciutat esportiva, vas arribar i et vas assentar enmig d'aquells projectes de periodistes esportius. Nosaltres vam començar a fer-te preguntes, les vas respondre totes de bones maneres, fins i tot quan algun de nosaltres et demanava per coses que no havien passat, o et repetia preguntes que ja t'haviem fet... Ai, els nervis! Al final, et vam treure que a la reunió no s'havia parlat de futbol, sinó de coses de vestuari... la nostra primera exclusiva? Deies molt convençut que l'Espanyol sortiria d'aquella mala situació, i que la pròxima temporada, amb el nou estadi tot seria diferent; i tant que ho és!
Vas marxar sense donar-nos temps a que ens poguéssim fer fotos amb tu. Tot seguit, entre bromes deiem que possiblement, d'aquí uns anys, per alguns parlar amb en Dani Jarque seria habitual, quan ja fóssim periodistes esportius de veritat. Malauradament això no podrà ser. Gràcies per compartir aquella estona amb nosaltres, Dani!

Galeria de fotos de la jornada de visita a l'entrenament de l'Espanyol:

El curiós cas de les cabres que es desmaien

Ahir fent zapping vaig trobar un programa força interessant; es tracta de 'ExperiMental' del Canal33. En el programa s'expliquen fets curiosos relacionats amb la ciència i la natura i un d'ells em va cridar molt l'atenció, cabres que es desmaien.
Dit així pot sonar malament, però la questió és que aquestes cabres americanes, de tenesee concretament, pateixen una anòmalia genètica anomenada 'miotonia' que els hi provoca la paral·lisi dels músculs motrius quan tenen por o s'estressen. Quina putada! Us imagineu quedar-vos clavats en el pitjor moment? El fet és que al cap de cinc segons de quedar-se de pedra recuperen la mobilitat i segueixen tan fresques. Així doncs, com és que la selecció natural a permès que aquestes cabres amb aquesta malformació segueixin existin? La resposta també és força bona: es veu que aquestes cabres segueixen vivint només dins de granges, i aquesta mutació els hi provoca un desenvolupament dels músculs més gran. Per tant, la carn d'aquestes cabres és molt més bona.
Al principi quan ho vaig veure em va fer una mica d'angúnia la veritat, però al saber que només vivien en recintes tancats on els depredadors no poden aprofitar-se de les seves debilitats em va fotre gràcia i tot... Imagineu-vos-ho amb les persones... li estas foten una bronca algu i se't queda allà penja't durant uns segons... O jugant a atrapar... quina gràcia tindria? Si quan sortissis disparat darrera d'algú, aquest es quedaria allà parat... En fi, la natura té aquestes coses...

A continuació una parell de videos on es veuen les Cabres que es desmaien...

Madrid fa olor de colònia barata

Si senyor! Aquesta va ser la bravada que em va impregnar només arribar a Madrid: surto de la boca del metro en plena Gran Via i m'embriaga una fragancia a massatge d'afeitar ranci... Era un avís del que em trobaria?

La veritat és que Madrid és una ciutat díficil de claificar; manté l'encant de les grans capitals europees, però li falta una marxa més, un chispa que si que tenen París o Londres. Madrid en alguns moments, i des dels ulls d'un català (molt català) sembla ancorada en el passat. Em va sorpendre molt la tradició que hi ha a netejar-se les botes, la gent paga perquè li enllustrin les sabates...! També per la compra i venda d'or al carrer, la religiositat que desprèn la ciutat (a dins l'Almudena hi ha una capella dedicada al fundador de l'Opus Dei) i la cantitat de prostitues que hi ha pel carrer a quarts de nou del vespre.

A banda d'allò negatiu també em va agradar la història que es desprèn d'aquestes grans capitals. Estar davant del Congrés del diputats, o passejar per on també ho van fer grans monarques i emperadors, veure pintures com els 'fusilamientos del 2 de mayo' etc... Madrid ens queda relativament a prop, però crec que som molt diferents. Jo tot i ser espanyol de DNI m'hi vaig sentir estranger. Realment la meva capital no és a Madrid, sinó a Barcelona!

Mapa dels llocs que vam visitar durant el viatge:

Ver Visita a Madrid en un mapa más grande

Vic estrena el nou pavelló municipal d'esports

La ciutat incorpora una nova instal·lació esportiva que s’afageix a l’altre pavelló municipal i al pavelló Olímpic d’hoquei patins.El nou recinte fa justicia al gran moment que esta vivint l’esport vigatà aquest últims anys.

Endarreriments en les obres, pressupostos que no quadren, exili dels equips vigatans a d’altres poblacions per entrenar... Aquestes i moltes altres han estat les molèsties i inconvenients que han provocat les obres al pavelló municipal de Vic, però després de tres anys la ciutat ja té una nova i moderna instal·lació esportiva.
Ja fa tres mesos que es va posar en funcionament, però el diumenge 24 de maig es va celebrar la inauguració oficial del pavelló. El recinte té una capacitat de 2000 espectadors, i està pensat principalment per la pràctica del bàsquet, ja que el terra és de parquet. Tot i això, també disposa de valles retractils per poder-hi disputar hoquei patins, i també té marcades les línies d’altres esports com l’handbol, el futbol sala o el volei. Galeria del pavelló de Vic:

La nova instal·lació no podia arribar en millor moment, ja que Vic està vivint un verdader somni amb la majoria dels seus equips. A la primera línia mediàtica hi trobem el club patí Vic; enguany ha aconseguit el títol de Copa del Rei superant a la final al Barça, i només la tanda de penals davant el Reus va impedir que també alcessin la Copa d’Europa. Més de 300 aficionats es van desplaçar a Bassano del Grappa per animar el seu equip:




En bàsquet la cosa també funciona: Després de la marxa del principal patrocinador, Akasvayu, el Club Bàsquet Vic s’ha aconseguit mantenir a la Lliga LEB Or (la segona divisió del bàsquet) fent un més que digne paper. L’equip de bàsquet serà el màxim beneficiat del nou pavelló, ja que fins ara s’havia de desplaçar fora de Vic per poder jugar en un pavelló que complís la normativa que exigeix la LEB Or. Al video les celebracions després de guanyar la Copa LEB:

En tercer lloc trobem l’equip femení de tennis taula, el Fotoprix Vic. Les palistes vigatanes fa anys que es mantenen a l’elit del ‘ping-pong’ estatal i europeu. En els últims anys han estat varis cops subcampiones de lliga, i han arribat a finals de competicions europees.
Qui no acaba de aixecar-se és el futbol. La Unió Esportiva Vic es troba en una més que discreta categoria, la Regional Preferent. L’intenció és pujar de categoria i tornar el futbol vigatà a la tercera divisió, on havia fet grans campanyes a la dècada dels vuitanta, protagonitzant derbis amb el Manlleu.
A més d’aquestes institucions esportives la ciutat compta amb d’altres clubs més petits però que fan una gran feina social, esportiva i lúdica. Entre ells destaca el Club Natació Vic-ETB, el Club tennis Vic o l’equip de futbol de l’estadi, l’OAR Vic.
Vic es mou, i des de fa uns anys ho fa entre els millors. L’esport ha aconseguit col·locar Vic al mapa català, espanyol i fins i tot europeu. Ara es coneix Vic per alguna cosa més que la llonganissa i el porc.

Tornar a l'inici

Vic, ciutat de fires i mercats

La ciutat de Vic és coneguda per les nombroses fires i mercats que organitza durant l’any. Això provoca que rebi molts turistes durant el Mercat del Ram, el Mercat de Musica Viva o el Mercat Medieval entre d’altres. A més, cada dissabte es celebra a l’emblemàtica plaça Major el mercat, amb orígens a l’època Medieval. Vic acull els seus visitants, i els hi mostra la seva millor cara, per això vol ser capital de la Catalunya central.

L’economia de Vic, i en part de la comarca d’Osona es recolza en els productes de la terra. Aquest és un dels principals motius que el mercat i el comerç siguin una de les seves principals fonts d’ingressos. A més, cal afegir-hi els productes del porc, entre els que destaca el fuet i la llonganissa. Cada dimarts i dissabte es celebra el mercat tradicional. Durant vuit hores la Plaça Major es converteix en el centre d’acció, on la gent passeja, mira, remena i compra. Cada parada és un món: trobem des de l’immigrant que ha aconseguit muntar una paradeta venent peces de roba, fins a la família que porta més de cinquanta anys guanyant-se la vida com a marxant. Aquest el cas de l’Anna Manzano, essència viva del què suposa vendre a Mercat. L’Anna ens explica com viu aquesta jornada a través d’una entrevista publicada al diari digital Algarroba.net.
A continuació podem veure un vídeo de l'ambient del Mercat de Vic un dissabte al matí, vist des d'un pis situat a plaça:

A banda del Mercat, Vic acull nombroses fires que el col·loquen a la primera plana del turisme català. L’any firal comença amb el Mercat Medieval, on la ciutat torna a l’edat Mitja. Milers i milers de visitants arriben a Vic per submergir-se en l’encant dels seus carrers, que per uns dies tornen a l’època de Pere III.

A Vic, l’arribada del bon temps el marca el Mercat del Ram. Com diu la cançó ‘orgull d’Osona’, aquesta fira mostra als seus visitants els orígens agrícoles i ramaders de la comarca i la ciutat.
Un cop passat l’estiu, la música envaeix els carrers de Vic amb el Mercat de Musica Viva. Per la capital d’Osona han passat bandes de referència del rock català com Sau, Els pets o Sopa de Cabra, i també han participat en el festival músics consagrats com Raimon, Pascal Comelade o Lluis Llach.
A totes aquestes grans fires cal afegir-n’hi moltes d’altres d’especialitzades. Durant l’any es van succeint al Recinte Firal El Sucre moltes temàtiques: des de la enguany estrenada fira Play, passant pel Saló de Muntanya, o la tradicional fira Vic Enllaç dedicada a les parelles que s’han de casar. A tot això cal afegir-hi el pes, i la participació en moltes d'aquestes fires de la Universitat de Vic, referent i emblema de la ciutat.
Vic esta viva, i necessita estar-ho per continuar a primera línia i arribar a ser el que vol, la capital de la Catalunya central.

Anar a la pàgina 3- Vic referent esportiu

Tornar a l'inici

Vic vol ser la capital de la Catalunya central

La ciutat de Vic vol ser el punt de referència de la Catalunya central, i en aquests últims anys està fent mèrits per aconseguir-ho. L’economia, l’esport i les comunicacions són alguns dels aspectes que avalen la capital osonenca com a capital del centre del país.

Vic s’ha obert al món en els últims 15 anys. Des de principis dels anys noranta la coneguda com a ‘ciutat dels sants’ no ha parat d’evolucionar i créixer fins a competir amb Manresa per ser la capital de la Catalunya central. Un dels aspectes que ha tingut més incidència en aquest fet és la millora de les xarxes de comunicació. El 1992 es va desdoblar l’antiga N-152 (link), actual C-17,millorant la comunicació amb Barcelona, i el 1997 s’inaugurava l’eix transversal que uniria Vic amb Girona i Lleida, passant per Manresa o Cervera.

L’última millora en el camp de les comunicacions ha estat la inauguració de l’eix Vic-Olot. La carretera supera a través d’un túnel d’aproximadament 4’5 quilometres el massís de Bracons. Amb aquesta infraestructura s’acaba amb el distanciament entre dues comarques i dues capitals, Vic i Olot, molt pròximes però que a causa de la geografia havien estat molt distanciades. La carretera però neix amb polèmica, ja que són moltes les veus que creuen que quedarà petit, tal i com va passar amb l’eix transversal. Molts dels seus usuaris pensen que el fet que sigui d’un carril col·lapsarà la carretera.
Vídeo que il·lustra què és el túnel de Bracons i que suposa per les dues comarques. El vídeo esta realitzat pels serveis informatius de TV3:

Tot i això queden assumptes pendents, com la millora d’altres mitjans de comunicació, sobretot la línia ferroviària que uneix Barcelona amb Puigcerdà passant per Vic. Aquest trajecte es cobreix amb el mateix temps que ara fa cinquanta anys, i els retards i queixes dels usuaris són una constant. També s’ha intentat durant l’últim any situar un aeroport corporatiu a la comarca, però l’oposició dels osonencs va fer tirar enrere la proposta.

Anar al forum sobre Vic.
Anar a la pàgina 2- Vic ciutat de fires i mercats
Anar a la pàgina 3- Vic referent esportiu

L’Olímpic allunya l’OAR de la promoció

OAR Vic 1
Campàs, Domènech, Gabri, Adrià, Armengol, Crosas, Cano, Oriol, Català, Partal i Riera. També Vergés, Roca i Honda.

Olímpic La Garriga 2
Montes, Riu, D. Granados, Gendra, Garcia, Almeda, Castaño, Reyes, Pol, Sánchez i Valero. També Berbel, Negre i C. Granados.

Àrbitre: Rafael Horcas. Correcte.

Gols: 1-0, Domènech, min.32; 1-1, Almeda, min. 6; 1-2, Negre, min. 87;



L’OAR Vic va veure frenada la seva projecció cap a la promoció d’ascens aquest diumenge en perdre davant el líder de la categoria, La Garriga, tot i fer un bon partit. Amb els tres punts l’Olímpic gairebé s’assegura una de les dues places amb opció a ascens. A l’inici, La Garriga va sortir amb més força i realitzant un molt bon futbol de toc. L’OAR esperava ben posicionat al darrere, i intentava sortir a la contra. Al límit de la mitja hora de joc Domènech aconseguia rematar des de dins l’àrea una bona centrada d’Adrià, fent pujar l’1 a 0. L’últim quart de la primera meitat, l’equip vigatà va jugar realment bé, i Adrià va tenir el segon a les seves botes després d’una molt bona jugada col·lectiva.
A la represa, l’OAR va seguir amb la proposta de bon futbol, i Armengol veient el porter avançat ho intentava des del mig del camp; la pilota anava el pal. A la següent jugada arribaria l’empat. Almeda connectava un fort xut des de la mitja lluna, i Campàs no podia fer-hi res. Amb l’igualada l’OAR no es faria enrere, i fins i tot Gabri enviaria una pilota al travesser. Ja a l’últim quart d’hora el partit es va trencar, i gairebé amb el temps exhaurit Negre aprofitava una bona centrada per fer el segon. Cop massa dur a l’equip de l’estadi que per joc i trajectòria no mereixia aquesta derrota.

Imatges del partit d'aquest diumenge entre l'OAR i La Garriga, disputat a l'Estadi Torres i Bages:

L’OAR Vic segueix amb pas ferm cap a les posicions d’ascens

OAR Vic 2
Campàs, Mane, Domènech, Adrià, Armengol, Crosas, Oriol, Català, Gallifa, Partal i Riera. També Gabri, Roca, Cano, Vergés i Cuenca.

Santa Eugènia 0
Jimmy, Ricard, Dani, J.Serrano, Clapera, A.Jutglar, Riba, Mumany, A.Codinach, G.Roca i Guillem. També S.Serrano i Rovira.

Àrbitre: Adrià Triana Junyent. Correcte. Targeta vermella directa al local Mane, i vermella per acumulació al visitant Dani.

Gols: 1-0, Partal, min. 4; 2-0, Gabri, min. 66.

Nova victòria de l’OAR que reafirma les opcions de l’equip de l’Estadi a l’ascens. Aquest diumenge, els vigatans van superar el Santa Eugènia amb força comoditat, ja que els visitants gairebé no van inquietar la porteria de Campàs.
Als 4 minuts, Partal aprofitava una falta des de la cantonada de l’àrea per clavar la pilota arran de la base del pal, i d’aquesta manera fer pujar el primer al marcador. Amb el gol, l’OAR es trobava còmode, i altra vegada a través dels seus ràpids jugadors de banda aconseguia crear perill. La més destacable va ser una acció personal de Català, que arrencant des del mig del camp es va plantar davant Jimmy, però el seu xut va sortir massa creuat. El Santa Eugènia, per la seva banda, no aconseguia trenar cap jugada d’atac clara. Els últims minuts de la primera meitat el joc es va endurir, i no es va jugar gaire a futbol. En els primers minuts de la represa, el partit va anar cap a on no li interessava a l’OAR: contínues faltes, i poc joc de toc. Tot i això, l’equip es va refer, i amb l’entrada de Gabri i Vergés al camp els locals van tornar a dominar. Al 66, Gabri va pressionar al porter robant-li la pilota i fent el segon a plaer. El partit estava sentenciat. Fins al final, els vigatans van saber administrar l’avantatge mantenint la possessió de pilota. L’estadi Torras i Bages segueix sent un fortí, i l’OAR camina amb pas ferm cap a les primeres posicions

El mal temps desvirtua el primer mercat d'andròmines a Vic

Moltes persones passejaven per la zona del Remei estadi a primera hora del 26 d'abril de 2009. Al ja tradicional mercat dels sentits que es fa cada setmana al passeig de la Generalitat, s'hi va afegir el primer mercat d'andròmines, organitzat per l'Associació de veïns de la Plaça Moragas.
Els visitants caminaven enmig d'una vintena de parades, quan el cel va passar a ser el protagonista. Els núvols feien acte de presència poc abans del migdia, acompanyats d'un fort vent i pluja. Els paradistes s'afanyaven a desmuntar i guardar tot el material. Com si es tractés d'una broma de mal gust, quan tot estava recollit, els núvols i la pluja passaven de llarg; ja havíen fet la guitza a la gent que volía passar un bon matí entre andròmines i objectes de segona mà.
La pluja va desvirtuar el primer mercat d'andròmines, però la nova associació de veins de la Plaça Francesc Moragas ben segur que continuarà pensant i organitzant altres activitats per revitalitzar aquesta zona del barri de l'Estadi. Molta sort i molts ànims a tots.

A continuació un vídeo del mercat, poc abans que s'hagués de començar a desmuntar:

La cançó de la setmana

Envia'm un àngel

Veig caure la tarda
el teu record calla
les ombres de casa
Perfils de dolor
m'ataquen el cos
Respiro en l'aire
l'hivern que s'acaba
la nit delicada
deixa en el meu cor
deliris d'amor
Aniré com quan anàvem junts
darrera les teves passes
d'esquena al futur
Envia'm un àngel
que sigui com tu
Envia'm un àngel
que s'assembli a tu
Envia'm un àngel
que em recordi a tu
Caminaré d'esquena al futur
amiga nostàlgica
no puc oblidar-te
cabells a la cara
deliris d'amor
flagel·len el cos.

L'OAR s'enganxa a la part alta de la taula amb una treballada victòria

OAR Vic 1
Campàs, Mane, Domènech, Cuenca, Vergés, Armengol, Crosas, Honda, Català, Partal i Riera. També Adrià, Toti i Gabri.

Campdevànol 0
Marc, Moya, Pepe, Cambras, Sinu, Campru, Solà, Cristian, Ponzano, Rudé i Rota. També Vilalta i Luis.

Àrbitre: Juan Manuel Pelegrín. Regular.

Gols: 1-0, Vergés, min. 64.

Important i treballada victòria de l’OAR Vic per 1 a 0 davant el Campdevànol. Amb aquests tres punts els homes d’Enric Martí s’enganxen a la part alta de la classificació.
L’enfrontament va començar amb un avís d’Armengol al primer minut, mitjançant un xut que sortia creuat per ben poc. L’OAR es feia amb el control del partit, i aportava perill a través de pilotes altes, ja que l’estat del terreny de joc no era el més adequat per tocar i combinar. Vergés també disposaria d’una bona ocasió per marcar sobre el minut 20, però Marc aconseguia desviar molt bé a córner. Per la seva banda, el Campdevànol no inquietava la defensa vigatana, que en general va fer un molt bon partit. L’ocasió més clara del Campdevànol va ser a pilota aturada; Rota va fer lluir Campàs amb una bona estirada.
A la represa va continuar el domini de l’OAR, i sobre el minut 55 debutava el nou fitxatge Gabriel Reyes. Amb Gabri sobre el camp l’equip va guanyar més presència en atac. Al 63, el mateix Gabri controlava molt bé la pilota dins l’àrea, el seu xut topava amb un defensa i anava a parar als peus de Vergés, que sol aconseguia el gol de la victòria. A partir d’aquest moment la intensitat va augmentar, el Campdevànol buscava a la desesperada l’empat, però la defensa de l’OAR va estar a l’altura impedint qualsevol ocasió clara.

Article publicat a El 9 Nou el 20/04/2009

El Roncato Vic s’assegura la segona posició de l’Ok lliga golejant l’Igualada

Roncato Vic 6
S. Fernández, Titi Roca, R. Bancells, J. Adroher i M. Torra –equip inicial- Borja López, S. Pla,
J. Galán i X. Terns.

Proinosa Igualada 2
A. Balagué, E. Fernández, R. Pelícano, D. Busquets i T. Baliu –equip inicial- M. Navarro,
J. Casanovas, R. Marín i J. Creus.

Gols: 1-0, Borja López, min. 8; 2-0, Adroher, min. 17; 2-1, Baliu, min. 18; 3-1, Pla, min. 20; 4-1, Titi Roca, min. 21; 5-1, Pla, min. 24:29 seg; 6-1, Galán, min. 32; 6-2, Fernández, min. 34.

Àrbitres: J. Gómez i E. Castellnou. Correcte. Targetes blaves per acumulació a Torra i Galán del Vic.

Aquest Roncato Vic esta en ratxa. Després de guanyar la Copa del Rei a La Corunya, i de viatjar a Tenerife per endur-se els tres punts, aquest dimarts, els homes de Pujalte, van assegurar-se la segona posició a la lliga golejant per 6 a 2 l’Igualada. El partit va ser una clara mostra del bon moment en que es troba l’equip.
Els primers minuts van estar marcats per la major possessió de pilota favorable als visitants, mentre el Vic no acabava d’estar còmode. Tot això canviaria abans dels deu minuts de joc, quan Borja des de la línia de tres quarts connectava un xut sec que es convertia en el primer de la nit. Adroher feia el segon desviant una xut llunyà, tot i que poc després Baliu escurçava distàncies. Els igualadins no inquietaven la porteria de Sergi Fernández, però el Vic necessitava distanciar-se a l’electrònic per poder jugar amb comoditat. Pujalte demanava un temps mort a sis minuts del descans, que suposaria l’inici d’un recital de joc i sobretot d’efectivitat cara a porteria. Pla feia el tercer, i tot seguit una bona jugada entre Titi Roca i Adroher per darrera la porteria servia perquè el capità del Vic es desfés molt bé del seu marcador i materialitzés el quart amb una bona rematada. A mig minut del final, altra vegada Pla es reivindicava com a golejador agafant embranzida des de mitja pista i introduint literalment la pilota a la porteria de Balagué. Amb un contundent 5 a 1 s’arribava el descans, el partit estava sentenciat i la segona posició a la butxaca. El Roncato Vic només havia necessitat 25 minuts per fer els deures.
A la represa, l’Igualada va sortir a per totes, i sobretot de la mà d’Edu Fernández i Baliu van intentar aixecar el partit. Els vigatans, però, eren capaços d’imposar el seu ritme i evitaven qualsevol reacció rival. Galán feia el sisè al desviar un altre xut llunyà; el Vic va explotar de forma excel·lent aquest recurs, ja que dels sis gols la meitat van arribar d’aquesta manera. La golejada es confirmava, tot i que Edu Fernández faria el segon de l’Igualada. Fins al final, poc més a destacar: Torra i Galán van forçar la targeta blava que els impedirà jugar a Vilanova i començar nets el play-off, i l’Olímpic va poder gaudir d’uns quants minuts de joc de la promesa júnior del club, Xavier Terns.

Article publicat a El 9 Nou el 3/4/09. A la foto el júnior Xevi Terns. Foto de Dani Fernández (Club patí Vic)

Pujalte: «Som segons, però hem de seguir anant pas a pas»

Al final del partit, Ferran Pujalte, tot i haver assegurat la segona plaça a la taula, seguia amb la línia humil i cautelosa que des de sempre l’ha caracteritzat: «Hem de seguir anant pas a pas, som segons i tenim el factor pista fins a la final, però tots els equips són perillosos». Pujalte argumentava aquesta idea explicant que possibles rivals al play off com el Lloret o el Lleida ja els hi havien posat les coses molt difícils a la fase regular. Del que sí que es mostrava satisfet l’entrenador vigatà era amb l’efectivitat cara a gol del seu equip davant l’Igualada: «Estem molt bé de confiança, i això es tradueix en encert cara a gol com s’ha demostrat avui». Sobre el partit, el capità Titi Roca comentava que havien sortit «molt mentalitzats, hem pogut marcar diferències a la primera part i jugar la segona meitat més relaxats».

Fotos de Dani Fernández (Club patí Vic)

L'OAR Vic, de més a menys, acaba superant el Rodenc

OAR Vic 4 - At. Rodenc 3

Victòria per la mínima de l’OAR en un partit en què els locals van anar de més a menys, i al final van acabar patint per mantenir l’avantatge.
En un primer quart d’hora brillant de joc i intensitat, primer Domènech i després Armengol s’aprofitaven de la passivitat en defensa del seus rivals i col·locaven un ampli 2 a 0 al marcador. Semblava que el partit estava encarrilat, però com un globus, l’equip de l’Estadi perdia ritme i presència en atac a mesura que avançaven els minuts. D’aquesta situació se’n beneficiava el Rodenc. Eloi aprofitava una indecisió en defensa per connectar un molt bon xut creuat que feia inútil l’estirada de Campàs, i sense fer gaire res els visitants tornaven a ser dins el partit.
A la represa, l’OAR va tornar a sortir amb la mateixa intensitat que a l’inici. Domènech de penal, i Adrià aconseguien distanciar el seu equip al marcador, però amb cinc minuts bojos, primer Eloi i tot seguit Sorts, a través d’un penal molt dubtós, posaven la por al cos dels vigatans. Els últims deu minuts van estar marcats pel nerviosisme i la falta de domini en l’equip local, i les ganes i empenta dels visitants. Al final però, l’OAR va aguantar l’envestida i es va fer amb els tres punts.

OAR Vic
Campàs, Mane, Domènech, Cuenca, Vergés, Armengol, Crosas, Honda, Català, Partal i Toti. També Cano, Oriol, Adrià, Roca i Riera.

At. Rodenc
Albert, Vila, Bonilla, Eloi, Aguilar, Cervera, Fabrego, Expo, Castells, Adrià i Serra. També Agustí, Tomàs i Sorts.

Àrbitre: Karam El Bana. Malament.

Gols: 1-0, Domènech, min.8; 2-0, Armengol, min.13; 2-1, Eloi, min.41; 3-1, Domènech (p), min.58; 4-1, Adrià, min.66; 4-2, Eloi, min.68; 4-3, Sorts(p), min.78.

Publicat a El 9 nou el 16/03/2009

Empat a gols i mal joc entre OAR Vic i Pradenc

OAR Vic 1 - Pradenc 1

OAR i Pradenc van protagonitzar un partit dolent, on la falta de ritme, les imprecisions i les pilotades llargues van ser la tònica dominant.
A la primera part cap dels dos equips aconseguiria fer-se amb el control de la bola, i la majoria d’atacs es construïen a través de pilotes llargues, on l’OAR no es trobava gens còmode ja que el rival els superava en altura i contundència. Les ocasions de gol més clares les protagonitzaria el Pradenc, destacant una dobla oportunitat a dins l’àrea petita que López enviava a córner amb una bona aturada. Tot i la falta d’ocasions, els vigatans es trobaven amb un clar penal a favor que els permetia arribar amb avantatge al descans.
A la represa, l’OAR va sortir amb més ganes, però a mesura que el temps anava passant el Pradenc passava a dominar el partit. Els del Lluçanès intentaven combinar més, i amb l’entrada de Bau la presència en atac augmentava. Al minut 83 l’OAR es quedava amb deu per l’expulsió de Domènech, i quatre minuts després Bau aprofitava una pilota morta a dins l’àrea després d’una centrada per fer l’empat a un definitiu. En resum, partit amb poc futbol i just repartiment de punts.

OAR Vic
T. López, Mane, Domènech, Vergés, Armengol, Crosas, Cano, Oriol, Gallifa, Partal i Toti. També Riera, Adrià i Roca.

Pradenc
Santamaria, Rocadembosch, Fornells, Parareda, Fernández, Tubau, Boix, Vila, Coma, Feliu i Prat. També Font, Solà, Soler i Bau.

Àrbitre: Juan Antonio Serrano. Regular. Vermella per acumulació al local Domènech.

Gols: 1-0, Domènech (p), min. 38; 1-1, Bau, min. 87.

El Calldetenes posa contra les cordes a un espès Voltregà

Calldetenes 1 - Voltregà 1

El Calldetenes va sumar un punt davant el Voltregà, en un partit en què per ganes, futbol, i oportunitats hauria pogut guanyar perfectament.
Durant els minuts inicials cap dels dos equips es va fer amb el control de l’enfrontament, i no va ser fins al minut 23 que el Calldetenes tindria la primera clara oportunitat de gol. Gallego feia una molt bona centrada des de l’esquerra i Segalés rematava de cap enviant la pilota al travesser. Deu minuts després, Costa agafava l’esquena dels defenses, que es quedaven aturats demanant fora de joc, i connectava un xut creuat aconseguint l’1 a 0. Amb el gol, el Voltregà va començar a tenir més presència en atac, però el descans va frenar la reacció visitant.
A poc de començar la segona meitat, Benavente era objecte d’un clar penal. Panadero aprofitava la pena màxima per fer l’empat a un. Poc després, els dos equips es quedaven amb deu homes, i la duresa i les constants aturades en el joc passaven a ser la tònica dominant. Cap dels dos equips s’aconseguia fer amb el centre del camp, ni crear clares oportunitats de gol. Les millors ocasions fins al final vindrien de les botes de Costa, que aprofitant la seva velocitat agafava una vegada i una altre l’esquena dels seus defensors, tot i que molts cops arrenqués en un més que probable fora de joc.

Calldetenes
Barrera, Cristian, Gerard, Pozas, Valldeoriola, Carbonell, Gallego, Vilaseca, Costa, Garrido i Segalés. També Díaz.

Voltregà
Sayago, Icart, Comas, Valldaura, Font, Lázaro, Panadero, Bajo, Vigué, Benavente i Pla. També Cobo, Marcos i Guix.

Gols: 1-0, Costa, min.33; 1-1, Panadero (p), min. 51.

Àrbitre: Saul Ramírez Bohígas. Bé. Vermella per acumulació al local Gerard, i vermella directa al porter visitant Sayago.

Article publicat a El 9 nou el 2/03/09

El Roncato Vic pateix per guanyar al Lloret i tornar-se a posar líder de la lliga

Més que tres punts, és el que va aconseguir el Roncato Vic aquest dissabte al vespre. Amb l’ajustada victòria dels vigatans per 2 a 1 davant el Lloret, l’equip de la capital d’Osona recupera el liderat de la Ok lliga, superant per un punt el Barça, que aquesta jornada va empatar a casa del Reus. El Vic però, va haver de suar de valent per aconseguir la victòria i la posició de privilegi, ja que el Lloret va presentar molta més batalla del que s’esperava.
El partit no va començar bé pels vigatans, ja que als tres minuts de joc l’osonenc i ex de Voltregà Quim Casalí aprofitava un ràpid contraatac per encarar sol a Fernández i superar-lo per sota. El Vic no es trobava gens còmode sobre la pista, i només aconseguia arribar a porteria amb xuts llunyans. Davant es trobaven un rival molt ben posicionat que no deixava espais en defensa. Per contra, el Lloret aconseguia dominar el ritme de pilota i la possessió, fent intervenir a Sergi Fernández amb més d’una oportunitat. No seria fins als 10 minuts de joc que el Vic donaria el primer avís clar de perill. Ho feia Bancells mitjançant un fort xut des de l’angle dret de l’àrea, que obligava a Serra a intervenir. Segons després, el mateix Bancells ho tornava a provar des de mitja pista, i pel camí cap a porteria, la pilota era desviada per Titi Roca que d’aquesta manera aconseguia l’empat a un. Fins al descans, el perill l’aportaria Casalí per part del Lloret amb dues bones ocasions, i Torra pel Vic enviant una pilota al pal. En resum, primera part dolenta dels vigatans.
A la represa, el Vic augmentaria la pressió en defensa i la intensitat en atac, i això es traduiria en el domini del partit. Les millors ocasions les aportaria Galán. Primer amb dues bones mitges voltes a dins l’àrea, que Serra salvava molt bé, i més tard amb una dobla oportunitat que acabaria amb penal sobre el davanter vigatà. Adroher, però errava el llançament. El Vic estava molt a prop del gol, però el pal i el porter de l’equip selvatà ho evitaven en les següents jugades. A cinc del final, el golejador Adroher tirava una diagonal a mitja pista i connectava un fort xut de cullera que es convertia en el gol de la victòria vigatana. Fins al final, el Lloret va pressionar amb més duresa que efectivitat, i el Vic va poder mantenir el resultat fent corre la bola. Tres punts que, a més, serveixen per col·locar per primer cop el Roncato Vic líder a aquestes altures de la temporada. La setmana que ve tocarà defensar aquesta posició a la difícil pista del Noia.

Declaracions de Pujalte i Titi Roca després del partit:

Roncato Vic 2
Sergi Fernández, Jordi Carbó, Titi Roca, Romà Bancells i Jordi Adroher –cinc inicial- Sergi Pla, Marc Torra i Jordi Galán.

Grup Lloret 1
Ferran Serra, Jordi Rodríguez, Carlos Cortijo, Quim Casalí i Xavi Lladó –cinc inicial- Marc Tibau, Josep Martos i Victor Crespo.

Gols: 0-1, Quim Casalí, min. 3:29; 1-1, Titi Roca, min. 9:56; 2-1, Jordi Adroher, min. 44:41.

Àrbitres: Valverde i Melero. Regular. Targetes blaves per acumulació al local Bancells i al visitant Marc Tibau.

Publicat a El 9 nou el 23/2/2009. Fotos S. Serra (El 9 nou) i D. Fernández (Club patí Vic)

L’OAR Vic remunta amb dos gols de Domènech i acaba guanyant

Victòria de l’OAR en una tarda freda al municipal Sot de les bruixes. El partit va començar amb els primers minuts de tempteig entre els dos equips, tot i que era l’OAR qui arribava amb més claredat mitjançant xuts llunyans. A mesura que avançava el temps, l’OAR intentava fer-se amb la possessió, mentre el Santa Eugènia realitzava un futbol més directe. En una contra, els locals treien una falta al límit de la mitja lluna de l’àrea, i J. Serrano l’executava a la perfecció fent pujar l’1 a 0. Tot i el gol, l’OAR no va canviar la seva manera de jugar, i una bona combinació permetia deixar sol a Adrià davant el porter, que vençut provocava un clar penal. Domènech s’encarregava d’empatar just abans del descans gràcies a la pena màxima.
Només començar la segona meitat, Tort treia una pilota de sota pals després d’un córner del Santa Eugènia. Durant els primers trenta minuts cap dels dos equips va combinar amb fluïdesa ni es va fer amb el control del joc, el que va provocar que les ocasions de gol fossin escasses. A l’últim quart d’hora, l’OAR va pressionar el seu rival i va semblar despertar-se. Una gran cavalcada i xut de Català per banda dreta deixava la pilota morta al mig de l’àrea, i des d’allà Domènech no perdonava fent l’1 a 2 que ja seria definitiu.

Santa Eugènia: Riera, J.Codinachs, R. Serra, Comas, J. Serrano, Jutglar, S. Serrano, Montmany, A. Codinachs, Aumatell, Rovira. També T. Serra, Campdelacreu i Arumí.

OAR Vic: Campàs, Domènech, Sala, Adrià, Armengol, Crosas, Tort, Oriol, Català, Partal, Riera. També Vergés, Cuenca i Cano.

Àrbitre: Roberto Mba García. Regular. Vermelles als locals Montmany per acumulació, i directe a Jutglar.

Gols: 1-0, J. Serrano, min.34; 1-1, Domènech (p), min. 42; 1-2, Domènech, min. 85.

Èxit de participació a la trentena cursa atlètica de Tona

«Estem molt satisfets amb la participació». Amb aquestes paraules Joan Pérez, president de l’associació atlètica de Tona, resumia la matinal d’esport que va viure la localitat osonenca aquest passat dissabte. En total, més de tres-cents atletes repartits en sis categories, una xifra sensiblement més alta que en anteriors edicions. Un altre fet destacable és que la cursa arribava aquest any a la seva trentena edició, i com remarcava el secretari de l’A.A. Tona, Josep Maria Baulenas «és un honor per nosaltres arribar a la trentena, i més de forma ininterrompuda».
Els participants a la cursa van córrer per un circuit que també es manté des de fa trenta anys, i passa pels carrers del poble i la zona de sota el castell. Era en aquest tram on els corredors en més forma aconseguien marcar diferències degut al desnivell del terreny. En les curses pels més joves cal destacar la victòria de Ricard Recio i Raquel Ortega en la categoria de 12 i 13 anys. Els dos atletes són integrants de l’A.A. Tona.
Pel que fa als adults, van cobrir un total de 6.600 metres. El guanyador va ser Sergi Rodríguez del Manresa amb un temps de 18’49’’, i a uns metres de distància entraven Ferran Sarri del C.A. Vic i Iñaki Baldellou també de Manresa. A l’apartat femení, es va imposar Eva Montero d’Arbúcies amb un temps de 22’32’’, seguida de Cristina Álvarez del Tagamanent i Faram Ahdadou del Barça.
Un any més la cursa popular de Tona ha tornat a ser un èxit, i aquest any amb més participants locals que mai. De cara l’any que ve s’està valorant l’opció de fer inscripcions per Internet, tot i que des de l’organització s’apunta que l’objectiu no es fer una macro cursa sinó mantenir la qualitat i proximitat d’aquests trenta anys.

Publicat a El 9 nou el 8/12/2009

El XXXè Cros ciutat de Vic – Trofeu Pere Casacuberta arriba diumenge amb quatre Campionats de Catalunya

Aquest diumenge es celebrarà el Cros ciutat de Vic – Trofeu Pere Casacuberta. Enguany s’arriba a la trentena edició, i des de l’organització s’espera que passin uns set cents atletes per la zona esportiva municipal. La matinal de diumenge comptarà amb quatre proves del campionat de Catalunya de Cros: categoria juvenil, junior, veterà, i la novetat d’aquest any, la prova sènior de Cros curt. «El Cros curt és una modalitat molt espectacular. Els atletes cobreixen una distància més curta del normal (4.400 metres) a un ritme molt elevat. Realment val la pena acostar-se a la zona d’atletisme per veure bons atletes», comentava Victor Vilalta vicepresident de l’entitat vigatana. A més, el C.A. Vic compta amb un equip femení que la temporada passada va quedar segon de Catalunya i setè d’Espanya. El motiu que Vic aculli aquesta prova és perquè s’havia de disputar a Rubí la setmana passada, però el temporal de vent va deixar inservible el traçat.
Els atletes hauran de córrer a través d’un circuit «a la anglesa», tal i com comenta Pere Casacuberta, campió del món de Cros l’any 1984, i organitzador de la prova. Del recorregut, l’atleta que ha acabat donant nom a la prova, en destaca que «és molt agradable de corre-hi perquè en queden pocs que siguin totalment de gespa, però també es força dur». Les proves començaran a partir de les 10 del matí, i entre d’altres s’hi podrà veure competir Txell Calduch i Laia Andreu en el curt femení, Ivan Lima i Abdesalam Lovah en el curt masculí, o ex campions de la talla de Benito Nogales o Manuel Salvador en la categoria de veterans.

Publicat a El 9 nou el 30/1/2009. Foto de elter.net

El líder de segona regional goleja a Calldetenes

Golejada del Sant Vicenç a Calldetenes, en un enfrontament que va tenir interès durant els primers trenta minuts. Durant aquest període, l’equip visitant combinava amb comoditat i aprofitava a la perfecció les dues ocasions de què disposava per col·locar el 0 a 2. Per contra, el Calldetenes aconseguia agafar clarament les esquenes dels defenses en tres ocasions, però el col·legiat anul·lava cada cop la jugada per fora de joc inexistent. Díaz escurçava distàncies, i sobre el minut 30, quan l’empat semblava estar a prop, el Sant Vicenç feia el mitjançant una falta llunyana que no tocava ningú i es convertia en gol. A partir d’aquest moment el Calldetenes desapareixia del terreny de joc.
Durant l’últim quart d’hora de la primera part, el Sant Vicenç sentenciaria el partit a través d’una forta pressió i una efectivitat molt elevada. A la mitja part, el marcador ja mostrava un contundent 1 a 6.
Només començar la segona meitat, Alberch feia el setè. La resta de partit no va tenir gaire història. El Sant Vicenç es dedicava a combinar amb comoditat i crear alguna ocasió de gol, i el Calldetenes, amb deu homes, feia una bona defensa i tenia alguna sortida a la contra però sense gaire perill.

Calldetenes
Serratosa, Jose, Gerard, Pozas, Cañete, Gallego, Vilaseca, Estragués, Bueno, Costa i Díaz. També Segalés, Valldeoriola i Garrido.

St. Vicenç de Torelló
Faja, Baulenas, Aumatell, X. Faja, Palomo, Batlle, Fajaula, Bautista, M. Alberch, Serra i P. Alberch. També Verde, Riera, Solà, Arimany i Muñoz.

Gols: 0-1, M. Alberch, min. 5; 0-2, M. Alberch, min. 20; 1-2, Díaz, min.23; 1-3, Batlle, min.33; 1-4, P. Alberch, min.35; 1-5, P. Alberch, min. 39; 1-6, M. Alberch, min. 45; 1-7, P. Alberch, min.48.

Àrbitre: Sergio Cuerda. Malament. Vermella directa a Bueno del Calldetenes.

Publicat a El 9 nou el 9/2/2009.

L’OAR Vic salva un punt en els últims cinc minuts

OAR Vic i Calldetenes van disputar un partit molt distret i que va acabar en empat a tres gols. L’enfrontament es va jugar al camp de gespa artificial, de dimensions més reduïdes, i això va provocar que a l’OAR li faltés espai per poder combinar amb comoditat. Al minut 31, una falta des de l’esquerre penjada al segon pal era rematada a la perfecció per Garrido, que feia pujar el 0 a 1. Amb el gol, l’OAR va augmentar la pressió, i gràcies a una recuperació al mig del camp i la posterior centrada de Vergés, Domènech establia de cap l’empat amb que s’arribaria al descans.
A la represa, l’OAR va ser l’equip que va portar el pes del partit, tot i que el Calldetenes aprofitaria molt bé les poques ocasions de que disposaria. Al 58, Gallego feia l’1 a 2 de falta directe des de la frontal de l’àrea, i tot i la insistència dels locals en atac, seria Vilaseca el que aconseguiria el tercer pel Calldetenes connectant un fort xut des de la distància. El partit semblava sentenciat, però primer Armengol rematant de cap un córner, i quatre minuts després Partal aprofitant un enrenou sobre la mateixa línia de gol, aconseguien salvar un punt per l’OAR Vic posant el definitiu 3 a 3.

OAR Vic
Campàs, Mane, Sala, Partal, Riera, Armengol, Vergés, Tort, Català, Domènech i Honda. També Roca i Crosas.

Calldetenes
Serratosa, Gerard, Pozas, Cañete, Edu, Estragués, Garrido, Costa, Gallego, Bueno i Vilaseca. També Pi, Díaz, Sánchez i Cristian.

Àrbitre: Agustí Castells. Regular.

Gols: 0-1, Garrido, min. 31; 1-1, Domènech, min. 36; 1-2, Gallego, min. 58; 1-3, Vilaseca, min. 84; 2-3, Armengol, min. 86; 3-3, Partal, min. 91.

Publicat a El 9 nou el 2/2/2009

El Roda no troba el camí del gol i perd a Calldetenes

El Calldetenes va aconseguir imposar-se al Roda en un partit distret tot i el curt resultat. A l'inici de l'enfrontament el Roda va sortir amb moltes ganes, sabent la importància dels tres punts per sortir de la zona de descens, però al límit del primer quart d'hora de joc, Sánchez, aprofitava una passada en profunditat per encarar sol el porter i superar-lo amb una gran vaselina. Amb el mínim avantatge el Calldetenes va trobar el seu lloc dins el partit i va passar a ser el dominador.
A la represa, tots dos conjunts van disposar de clares ocasions de gol, destacant un travesser per part del Roda, i un contraatac finalitzat pel local Sánchez que no va acabar en gol per ben poc. Als últims minuts, els rodencs van abocar-se a l'atac, però la defensa del Calldetenes va aguantar les embestides, emportant-se així tres punts que l'allunyen una mica més de les posicions de descens. El Roda, per la seva banda, seguirà una setmana més com a cuer de la segona regional.

Calldetenes: Serratosa, Carbonell, Pozas, Cañete, Gerard, Gallego, Vilaseca, Garrido, Costa, Case i Sánchez. També Bové i Bueno.

Roda de Ter: Peña, Saborit, Ballús, Vidrier, Angulo, Vila, Vilaseca, Solà, Carrillo, Sousa i Salés. També Ruíz i Verdaguer.

Gols: 1-0, Sánchez, min. 17.

Publicat a El 9 Nou (22/12/2008)