Sí, ara tinc temps. Temps per pensar i per escriure. Després de 20 anys tenint la major part del temps ocupat, ara em trobo en pausa. No dic parat, sinó en pausa. Un standby que esperem duri poc. He acabat la carrera i després de fer sis mesos de pràctiques ara faig un stop involuntari al camí. Tenia clar que aquest moment arribaria, però no en volia ser conscient. Sempre m'he caracteritzat per anar unint punts, un darrere l'altre en la meva vida, sense pressa però sense pausa. Ara, el següent punt no sé on és, potser molt lluny, potser no tant...No és el millor moment per entrar al món laboral, tot està parat, tothom té por a fer un pas endavant. Si les coses es poden fer amb dos, perquè fer-ho amb tres? No sé si m'explico. I enmig d'aquest garbuig un es fa una pregunta: quan arribarà la oportunitat definitiva? Quan tot l'esforç i constància dels últims anys tindrà recompensa en forma de proposta laboral? No serà perquè no ho hagi intentat i buscat... la pilota està a la teulada del veí.
El dia a dia és feixuc, i mentre busco/espero (parat, com deia, no m'hi quedaré pas!) aquesta oportunitat, aprofitaré per reactivar, espero amb continuitat, el blog. No em donarà diners, però apa que no em quedo a gust escrivint. Si teniu temps, com jo, aneu passant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario